La Unió Europea fa temps que treballa per reduir la dependència de pinsos elaborats amb matèries primeres importades, sobretot de soja procedent d’Amèrica del Sud. L’estratègia passa per impulsar la producció local de proteïna vegetal, promoure sistemes ramaders més circulars i fomentar noves fonts de proteïna sostenible. Iniciatives com el Pla Europeu de Proteïna Vegetal, la Farm to Fork Strategy o els projectes EIP-AGRI van en aquesta línia: diversificar les fonts d’alimentació animal, reduir la petjada de carboni i reforçar l’autonomia alimentària dels territoris europeus.
Pel que fa al nostre territori, Catalunya està ben posicionada per avançar en aquest repte. A través de projectes d’innovació i de grups operatius s’està treballant per valorar subproductes locals, millorar la gestió de les dejeccions ramaderes i produir faves, pèsols o soja europea adaptats al nostre clima. A més, la nova PAC i l’Estratègia de bioeconomia de Catalunya 2030 promouen una producció més circular i connectada entre agricultors i ramaders, reforçant així la sobirania proteica del país.
